Presentació
La gestió del Patrimoni Etnològic de Catalunya té com a objectius: la recerca, la conservació, la documentació, la difusió i la restitució del patrimoni etnològic català material i immaterial. Un circuit iniciat pels investigadors que fan recerca etnològica, etnologia i etnografia en general, és a dir, que s’ocupen de les formes de vida, tradicionals o no, pròpies d’una determinada comunitat; que acaba revertint en aquesta comunitat els resultats aconseguits. És tracta d’un patrimoni viu i canviant, perquè es fa, s’adapta i es transforma en el dia a dia.

La llei defineix el Patrimoni etnològic català com aquell conjunt de “béns immobles emprats consuetudinàriament a Catalunya, les característiques arquitectòniques dels quals siguin representatives de les formes tradicionals; els béns mobles que constitueixen una manifestació de les tradicions culturals catalanes o d’activitats socioeconòmiques tradicionals; les activitats, els coneixements i els altres elements immaterials que són expressió de tècniques, oficis o formes de vida tradicionals”.

També identifica la cultura popular i tradicional catalana com aquell “conjunt de manifestacions culturals, tant materials com immaterials, com són les festes i els costums, la música i els instruments, els balls i les representacions, les tradicions festives, les creacions literàries, les tècniques i els oficis i totes les altres manifestacions que tenen caràcter popular i tradicional”. La Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGCPAAC) inclou l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, un servei que fomenta la recerca aplicada i la difusió del patrimoni etnològic català mitjançant el treball en xarxa amb diverses entitats i grups existents a Catalunya dedicats a aquestes tasques, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre, que n’és l’Antena territorial a les Terres de l’Ebre. 

La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, organitzada actualment per la DGCPAAC, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, amb la col•laboració d’un ajuntament i una entitat d’una de les quatre comarques de l’Ebre, on s’organitza de forma alterna, és una de les eines amb les quals cada any fem difusió d’un dels molts temes possibles que envolten les formes de vida tradicionals del nostre territori.