ResumsXVI

Conferència marc i comunicacions

M. TERESA CASTELLÓ. Professora d’Història 
i Geografia, membre del CERE.
CONFERÈNCIA MARC

El paper de la dona 
pagesa, des de la Guerra civil fins als 
anys 1960. Memòria oral de les Terres de 
l’Ebre.

Aquesta  conferència marc centrarà la mirada en la vida quotidiana del col·lectiu de dones pageses de les Terres de l’Ebre, amb l’objectiu de donar a conèixer quin va ser el seu rol i la seva aportació en la societat de l’època, en el període del qual s’ocupa la Jornada. 

La recerca antropològica del treball agrícola femení, que es va acabar materialitzant en la publicació d’una monografia, la vaig abordar a partir d’un treball de camp en el qual es van realitzar entrevistes orals a una trentena de dones pageses ebrenques que varen viure un període històric del segle XX convuls i ple de canvis.

Mitjançant la seva veu i el seu testimoni directe podem conèixer aspectes molt diversos del seu dia a dia: les tasques casolanes, les feines al camp, la cura de la família, les estones de lleure i els condicionants ideològics que les mantingué en un segon pla. A més a més, el seu relat ens ajuda a entendre com visqueren els moments d’angoixa de la Guerra Civil,  el seu treball silenciós per sortir de la misèria durant els anys de la postguerra i finalment com s’hagueren d’adaptar als grans canvis dels anys 60 que causaren una profunda transformació de la vida al camp i de la societat en general.


M. JESÚS ARDÉVOL, periodista.
COMUNICACIÓ 1

Testimonis orals de la 
Postguerra a la Fatarella.

A partir d’un treball que formava part de l’assignatura de periodisme literari de la llicenciatura en periodisme, es van recollir aproximadament una vintena de testimonis orals dels Fets de la Fatarella, la guerra, la postguerra i els darrers anys del franquisme.

Testimonis que ens parlen de la vida quotidiana a la postguerra, dels intents per tornar a la normalitat dintre de les terribles situacions viscudes, de la feina a casa i al camp, de la metralla, dels morts, del silenci i la tristor, de cases buides o destrossades, de la gana i els racionaments.

Testimonis també del retorn d’aquelles persones que van anar al front, que es van perdre la seva joventut i van haver de tirar endavant.

Establint uns senzills eixos de com es va intentar reprendre la vida quotidiana, es llegiran directament fragments dels protagonistes explicant les seves vivències en aquells anys.


DAVID TORMO. Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).
COMUNICACIÓ 2

Estraperlo i estratègies de subsistència a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

Finalitzada la Guerra Civil les polítiques econòmiques imposades pel franquisme durant la postguerra van generar la proliferació d’una economia submergida i el seu mercat negre. Aquestes activitats, al marge de l’economia oficial, eren conegudes popularment com fer l’estraperlo, i abastaven tot un ventall d’estratègies i de motivacions.

Al món rural, com és el cas de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, la informació oral i l’escassa documentació existent apunten cap a dues formes bàsiques d’estraperlo. D’una banda l’adreçat a la ocultació de productes agraris, la producció i distribució dels quals estava sota control estatal, per garantir la subsistència de les economies familiars. De l’altre el derivat de la comercialització al mercat negre dels possibles excedents més enllà del territori que va generar tota una xarxa de “contraban”.


ALBERT PUJOL, NÚRIA GRAU, JORDI MONTAGUT 
I MIREIA GRANGÉ de l’Associació Cultural 
Artur Bladé i Desunvila.
COMUNICACIÓ 3

Les noies del refugi de la Font Gran de Benissanet.

A través sobretot del recull de la memòria oral de diverses dones i algun home d’edat avançada que hi van treballar, s’han fet una recerca sobre el refugi de la Font Gran, el més significatiu dels coneguts a Benissanet i a la Ribera d’Ebre i el més ben conservat. 

No hauria de sorprendre que aquest i altres possibles refugis de Benissanet tinguessin un origen anterior a la guerra civil del 1936-39. En el cas del refugi de la Font Gran, fonamenten aquesta hipòtesi el limitat espai de temps que s’hi va treballar —menys de mig any—, les condicions de treball —solament a la nit— i les característiques físiques del mateix refugi. Es va construir la darrera etapa de la guerra civil, concretament els mesos compresos entre el pas de l’Ebre dels republicans (25 de juliol de 1938) i la segona entrada dels nacionals a Benissanet (primeries de novembre del mateix any). 

Sembla que el que va motivar l’inici de les obres va ser el fet que el poble fos bombardejat per l’aviació, el juliol del 1938. De nit i per torns, hi van treballar colze a colze els soldats republicans amb gent del poble. Entre aquests algun paleta, però la majoria eren xiques jóvens, obligades per la manca de mà d’obra jove masculina. Mentre els soldats s’encarregaven de cavar i desgranar el terreny, la feina d’elles consistia a portar els cabassos plens fins a l’exterior. 


M. HELENA FIBLA, llicenciada en Geografia i Història.
COMUNICACIÓ 4

Temps d’escassetat, temps 
d’enginy. Recuperació de la memòria oral 
sobre la Guerra civil, al terme municipal 
d’Alcanar.

Durant la Guerra Civil Espanyola, a Alcanar, el fet que la major part de la població fos pagesa  va afavorir que sempre hi hagués alguna cosa per menjar. Però, això no treu que fossin anys d’escassetat.

En aquesta comunicació donarem a conèixer l’enginy de la població a l’hora de solucionar les diferents dificultats originades en la vida quotidiana d’aquell període, en diversos àmbits del dia a dia. Dificultats relacionades especialment amb el proveïment d’aliments, però també amb d’altres aspectes com per exemple tallar-se els cabells.

L’enginy de la població, alimentat per la necessitat, va permetre crear tot tipus de solucions casolanes aprofitant tot el que tenien a mà, des d’utilitzar cadups i aixades per picar i pelar lo capellut i obtenir arròs, o el panís per fer sèmola, fins a fer un coniller amb metall extret d’un avió caigut.

La comunicació es basa en informació extreta d’un conjunt d’entrevistes que vaig realitzar, entre els anys 2011 i 2012, a dinou homes i dones d’Alcanar que van viure el conflicte bèl·lic, i que formen part del treball de recerca “Recuperació de la memòria oral sobre la Guerra Civil, al terme municipal d’Alcanar”, realitzat gràcies a un Ajut per a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre que el Museu de les Terres de l’Ebre va atorgar a l’Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar.


ANDREU CARALT i MAITE HERNÁNDEZ, de Terra 
Enllà. Serveis turístics.
COMUNICACIÓ 5

Memorial oral dels veïns refugiats al front de l’Ebre: el cas de Tortosa.

Des del 23 de febrer de 1937, quan es produí el primer bombardeig a la ciutat de Tortosa, la capital del Baix Ebre patí els atacs aeris de l’Aviazione Legionaria Italiana i la Legió Cóndor en el mateix i següent any. Fou tanmateix en el marc de l’ofensiva d’Aragó (març-abril, 1938) – moment temporal en què les tropes franquistes arribaren per primer cop a Catalunya i consegüentment es succeí l’enfrontament al territori dels dos exèrcits - quan els bombardejos s’agreujaren.  La situació comportà l’evacuació de la ciutat i el desplaçament de la població a zones de rereguarda com el coll de l’Alba o el barranc de Fullola, entre d’altres. 
 
Avui en dia, i si bé superen ja la vuitantena d’anys, són diversos els testimonis orals que recorden aquells fets. 
Pel pas del temps, actualment només romanen vius els xiquets i adolescents d’aleshores. Tanmateix, això no és impediment perquè - en major o menor mesura i sobretot, a través d’aquells que tenien una major edat - es pugui reconstruir a través dels seus records, conjuntament amb les fonts escrites, iconogràfiques i materials, principalment, els fets que s’hi succeïren. 

El motiu d’aquesta ponència és posar en valor la memòria oral d’aquests supervivents que contribueixen a recuperar la memòria històrica tortosina.